Home [Alt]+[0]
(end of the service navigation)
(begin of the breadcrumb navigation)
(begin of the main navigation [service navigation])
Sobre l'EAAD
(begin of the content) [Alt] + [2]
List of EAAD publications, May 2008 (PDF 59 KB)
La depressió: un greu problema de salud pública
Els trastorns depressius (amb una prevalença semestral del 7%) [Lépine et al., 1997]) estan caracteritzats per un curs recurrent i sovint crònic. La depressió implica un important patiment que disminueix enormement la qualitat de vida de l'individu i fins i tot suposa un risc de mort. Fins a un 15% de pacients que pateixen trastorn depressiu major es suiciden. Els alts nivells de suïcidi es consideren com a un important indicador de infradiagnòstic e infratractament de la depressió. Considerant els fets, no és sorprenent que la depressió pugui ésser a l'any 2020 la segona causa d’incapacitat als països industrialitzats, tal com refereix un recent estudi de la OMS (Murray & Lopez, 2001).
Fig. 1: Estudi de la OMS: ”Index Global de càrrega de malaltia”, Murray & Lopez 2001
© Kompetenznetz Depression
El Suïcidi
Més del 90% dels suïcidis succeeixen en el context d’una malaltia psiquiàtrica, sent la depressió una de les més significatives. Als països de la Unió Europea, més de 45.000 persones moren per suïcidi cada any. Cada hora més de 5 homes i dones es suïciden. Es calcula que el nombre d’intents de suïcidi podria ser vuit vegades més alt. Les dades de suïcidi per país oscil•len entre un 5,92 per 100 000 a Itàlia fins a 36 per 100 000 a Eslovènia (dades de la OMS de 2001-2003).
Fig. 2: Dades de Suïcidi a Europa. OMS, 2005
En molts països el risc de suïcidi es més elevat entre els homes grans i el nombre d’intents de suïcidi major entre les dones joves. A més a més, un estudi mostra que el 40% dels individus que moren per suïcidi van visitar un metge les setmanes anteriors a l’acte suïcida. La cual cosa accentúa la necessitat de dur a terme més intervencions en l’àmbit de l’atenció primària.
Dèficits diagnòstics i terapèutics
Actualment, malgrat es disposa de tractaments efectius (antidepressius, psicoteràpia) només un 10% dels pacients amb depressió rep un tractament farmacològic o psicoterapèutic òptim. Les raons d’aquests dèficits en el diagnòstic i tractament varien des de mancances en atenció primària (ex: formació específica en salut mental), prejudicis respecte a la depressió per part de la població (ex. ”la depressió no és una malaltia” o “es deguda a un fracàs personal”) i del pacient depressiu en particular (ex. manca d’energia per buscar ajuda, desesperança).
Per tant, son necessàries iniciatives a nivell nacional i europeu per potenciar i millorar el tractament de la depressió.
Darrera Actualització: 19.03.2010